Entre forma i buit, entre repetició i alliberament, aquesta obra ens convida a contemplar el cicle constant de transformació.
Inspirada en el patró ancestral de la flor de la vida, la composició presenta una simetria orgànica que evoca la interconnexió de totes les coses. Les formes s’enrotllen en espirals tenses, com si bateguessin al ritme d’un temps interior, etern i mutable.

Un joc subtil entre relleus altera la nostra percepció: de vegades la forma s’eleva, dominant el pla; en altres moments és el fons qui pren protagonisme, revelant que cap element és secundari, i que la jerarquia visual és tan fluida com l’existència mateixa. Aquesta alternança ens parla de la tensió entre presència i absència, entre el que emergeix i el que es retira.

En un dels punts de la peça, el patró floral —tan geomètric com vital— es fragmenta i es transforma. La forma cau en el buit, i és aleshores quan s’allibera. De la seva matèria emergeixen papallones: símbol universal de metamorfosi, de renaixement, de lleugeresa i llibertat. Aquest gest ens parla de la bellesa que neix de la pèrdua, de la possibilitat de volar només quan deixem enrere allò que ens encotilla.

Així, l’obra no només representa un procés visual, sinó també vital: una invitació a reconèixer la transformació com a part essencial de l’ésser, i a trobar en el moviment constant un espai de pau i plenitud.

—————–

This work explores the cycle of transformation through the interplay of form and void.
Inspired by the Flower of Life, its spiraling symmetry evokes the interconnectedness of all things. Relief shifts between form and background, suggesting that presence and absence continuously exchange roles.

At its breaking point, the floral pattern dissolves into butterflies—symbols of metamorphosis and release. The piece invites us to embrace change as an essential part of life and to find beauty in the act of becoming.