Fotografia: Melinda Boggiano. (https://www.facebook.com/Melinda-Boggiano-fotografia-1014853251872608/)

Feliç d’haver-te escollit! Moltíssimes gràcies Melinda, per fer aquest fantàstic reportatge fotogràfic amb càrrega emocional,  per haver-me acompanyat i per haver compartit amb mi aquest moment transformador/revelador.

—————————————————————————————————————-

El relat de l’Acció fotografiada:

«Aprofito la onada de deconstrucció d’identitat de la meva mare per deconstruïr la meva i transformar-la amb quelcom nou.

La depressió és una malaltia de l’ànima, un càncer que no es veu i que s’ha de prendre de debó. En aquest cas un buit existencial.

Utilitzo l’Art per curar-me, sol ser tot sovint així. Perquè l’Art és vida, i la vida moviment, i el moviment canvi.

Ella, des d’una postura immòbil, veient la vida passar, paralitzada per les pors. No és la por a la mort sinó la por a viure la vida.

Perquè jo no tinc por al canvi, acostumar-se és una altra forma de morir, i el canvi el necessito, M’AGRADA».

——————————————————————————————————————–

La Performance o Acció:

Lloc: El Cirsell. Mirador fantàstic al costat de les Gunyoles (Alt Penedès). No hi haviem estat mai. N’havia sentit a parlar i una intuïció em va fer escollir aquest lloc. Preciós, tranquil, havia de ser aquesta l’escena.

El dia ens va acompanyar, les vistes al mar i a Montserrat també.

Dos bancs individuals, l’un enfront a l’altre, amb un clar desplaçament entre els dos cap a un costat. Un ens va servir per col.locar un gran mirall i l’altre per identificar el testimoni «presencial» de la Mare.

Simbòlicament, el cabell, en l’inconscient col.lectiu, és la força i el poder. En la meva història familiar té una especial rellevància. Ja que el meu besavi era perruquer i tenia la peculiaritat de tallar els cabells amb trossos de vidre, jo he creat amb les empremtes que deixen els cabells, amb serigrafia, acuarel.la i fins i tot dissenyat una tipografia (xinesa),… La meva Mare, que mai abans havia pres medicació, els últims parell de mesos, al prendre-la, deia que li queia massa el cabell i això no la deixava viure, i a mi em trasbalsava…

Per tot això, aquesta Acció i aquest Reportatge.

Un desig per tothom: CONSCIÈNCIA.