2018 – UNA MIRADA RETROSPECTIVA, DE RAQUEL MEDINA, COMISSÀRIA DEL CERTAMEN (A TORRE VELLA ‘SALOU’, CONCURS DE RECERCA PICTÒRICA)
Quan l’any 2000 vam iniciar la marxa il·lusionada d’un premi de pintura gràcies a l’entusiasta iniciativa del mecenes Sr. Rubio, no podíem sospitar que arribaríem a la desena edició en aquest 2018. Davant la quantitat de premis existents i la difícil situació que vivia la pintura en aquells moments, tan qüestionada i relegada, l’Ajuntament de Salou va acollir positivament la meva proposta de dotar-lo d’un perfil diferenciador i d’unes premisses que des de llavors el caracteritzen. Es tractava en primer lloc de potenciar la pintura, la seva renovació, apostar pels artistes que a contra corrent persistien en aquesta tasca. Des d’aquella primera edició han participat centenars d’autors de les més variades procedències, de manera que el Premi Salou de Recerca Pictòrica figura en el currículum de moltíssims artistes. Totes les tendències, visions, sensibilitats, han tingut cabuda, amb especial atenció a aquelles que demostren un afany d’explorar nous camins a nivell tècnic i o conceptual. Els premiats ho han estat per un jurat excepcional, no només per l’extraordinària rellevància dels que al llarg d’aquestes edicions ho han constituït, sinó per ser totalment autònom, plural i exclusivament compost per professionals vinculats al món de l’art, al marge per tant de l’organisme organitzador, i aquesta va ser una altra de les premisses. Un jurat rigorós que des de la seva independència no atén cotitzacions ni currículums sinó a l’interès de les pròpies obres presentades i de la proposta específica d’investigació en la qual s’inscriuen.
En aquests anys transcorreguts la pintura s’ha reubicat amb tota naturalitat sota nous paràmetres més oberts i flexibles. En general totes les disciplines han difuminat els seus contorns. Cada vegada és més difícil definir que és «pictòric», un concepte que ha anat prenent una gran amplitud i s’ha enriquit a nivell tècnic i conceptual. Vivim en una època de canvis de paradigma en què la pintura, després de proclamada la sevamort el 1968 i d’haver travessat moments tan hostils, transita amb la mateixa potència i intensitat de les seves èpoques més glorioses, quan era l’art motor que arrossegava darrere seu a tots els altres. La tecnologia en el seu constant avanç no l’ha perjudicat, al contrari, l’ha enriquit, li ha proporcionat noves eines, igual que el fet d’existir automòbils cada vegada més perfectes no ha fet que l’ésser humà deixi de caminar, tampoc cap tecnologia pot fer que deixi d’expressar-se amb un gest sobre qualsevol superfície des de la prehistòria. Es tracta d’una autoafirmació existencial i d’un reflex de l’entorn vivencial que l’artista necessita expressar. De fet segueix sent el fonament últim de la majoria de pràctiques contemporànies, fins i tot sense necessitat d’utilitzar els materials pictòrics tradicionals.
També el propi certament ha anat evolucionant, retocant les seves bases i adaptant-se de manera flexible a cada circumstància i ho seguirà fent, esperem que per molts anys, tot unint el nom de Salou, com va voler el Sr. Rubio, a la creació i la cultura. Des d’aquí moltes gràcies als que ho han fet i ho fan possible.
2018 – UNA MIRADA RETROSPECTIVA, DE RAQUEL MEDINA, COMISARIA DEL CERTAMEN (EN TORRE VELLA ‘SALOU’, CONCURSO PICTÓRICO)
Cuando en el año 2000, gracias a la entusiasta iniciativa del mecenas Sr. Rubio, iniciamos la andadura ilusionada de un premio de pintura, no podíamos sospechar que llegaríamos a la décima edición en este 2018. Ante la enorme cantidad de premios existentes y la difícil situación que vivía la pintura en aquellos momentos, tan cuestionada y relegada, el Ayuntamiento de Salou acogió positivamente mi propuesta de dotarlo de un perfil diferenciador y de unas premisas que desde entonces lo caracterizan. Se trataba en primer lugar de potenciar la pintura, su renovación, apostar por los artistas que a contracorriente persistían en esa tarea. Desde aquella primera edición han participado centenares de autores de las mas variadas procedencias, de manera que el Premi Salou de Recerca Pictórica figura en el currículum de muchísimos artistas de destacada trayectoria. Todas las tendencias, visiones, sensibilidades, han tenido cabida, con especial atención a aquellas que demuestran un afán de explorar nuevos caminos a nivel técnico y/o conceptual. Los premiados lo han sido por un jurado excepcional, no sólo por la extraordinaria relevancia de quienes a lo largo de estas ediciones lo han constituido, sino por ser totalmente autónomo, plural y exclusivamente compuesto por profesionales vinculados al mundo del arte, al margen por tanto del organismo organizador, y esa fue otra de las premisas. Un jurado riguroso que desde su independencia no atiende a cotizaciones ni currículums sino al interés de las propias obras presentadas y de la propuesta específica de investigación en la que se inscriben.
En estos años transcurridos la pintura se ha reubicado con toda naturalidad bajo nuevos parámetros más abiertos y flexibles. En general todas las disciplinas han difuminado sus contornos. Cada vez es más difícil definir que es «lo pictórico», un concepto que ha ido tomando una gran amplitud y se ha enriquecido a nivel técnico y conceptual. Vivimos en una época de cambios de paradigma en que la pintura, después de proclamada su muerte en 1968 y de haber atravesado momentos tan hostiles, transita con la misma potencia e intensidad de sus épocas más gloriosas, cuando era e arte motor que arrastraba tras de sí a todos los demás. La tecnología en su avance no ha hecho mella en ella, al contrario, la ha enriquecido, le ha proporcionado nuevas herramientas, igual que el hecho de existir automóviles cada vez más perfectos no ha hecho que el ser humano deje de caminar, tampoco ninguna tecnología puede hacer que deje de expresarse con un gesto sobre cualquier superficie desde la prehistoria. Se trata de una autoafirmación existencial y de un reflejo del entorno vivencial que el artista necesita expresar. De hecho sigue siendo el fundamento último de la mayoría de prácticas artísticas contemporáneas, incluso sin necesidad de utilizar los materiales pictóricos tradicionales.
También el propio certamen ha ido evolucionando, retocando sus bases y adaptándose de manera flexible a cada circunstancia y lo seguirá haciendo, esperemos que por muchos años, uniendo el nombre de Salou, como quiso el Sr. Rubio, a la creación y a la cultura. Desde aquí muchas gracias a quienes lo han hecho y lo hacen posible.