Anamorfòsis pel 100enari del Teatre del Casal.

(D’un joc es tracte. Un anamorfisme per a l’entreteniment per un teatre d’espectacle).

Pel fet que només es pugui veure la imatge correcta des d’un únic punt de vista, només una persona pot veure la imatge correcta alhora. Les imatges anamòrfiques acostumen a presentar-se amb una forma de taques o línies caòtica, sense cap sentit: la imatge original s’amaga i no es descobreixen fins que es veu des del punt de vista correcte.

Com i quan va sorgir l’anamorfosi?
Tot va començar al segle XVI, quan Piero della Francesca (1412-1492), pintor italià,
també topògraf i matemàtic, va començar la recerca investigació sobre la perspectiva.
L’anamorfosi és el resultat dels seus experiments matemàtics, promoguts per un moment d’efervescència intel·lectual. Durant el mateix segle, un altre artista i gravador, aquest cop alemany, l’Albrecht Dürer, anomenarà aquesta aplicació de la perspectiva com a art secret de la perspectiva. Aquest mètode de reconstrucció de l’espai, de la imatge
distorsionada en una reconeixible provoca un seguit de reflexions fins i tot filosòfiques:
què significa veure?, i quan veiem una cosa, com sabem que la veiem des del punt de
vista correcte?