Al vestíbul del teatre Casal, de Vilafranca del Penedès.
Una exposició on es pot apreciar un ventall poètic sobre la identitat de la Secció d’Art del Casal, on el paper es converteix en un suport per a estructures emergents a través de talls i plecs.
Cada peça és una expressió de la col.laboració i l’intercanvi entre part dels membres de la Secció d’Art.
Ens endinsem en una etnografia única que vincula el mar i les vinyes, creant un pont simbòlic entre la natura i l’univers. Aquest taller explora la connexió entre les estrelles de mar, el firmament estelat i els pàmpols, descobrint les històries i els mites que aquests elements comparteixen.
**Relació amb Perles, Gotims i Creacions: L’Art d’Oferir i Rebre**
En aquest espai, la creació artística es concep com un acte d’oferir i rebre. Les perles i els gotims, com a símbols de riquesa i bellesa, es transformen en creacions úniques que reflecteixen la nostra relació amb el món que ens envolta. Cada peça és una expressió de la col·laboració i l’intercanvi entre els participants del taller.
La bellesa i la riquesa de la finals d’estiu. L’hora daurada fa referència al moment del dia en què la llum del sol crea contrast i és més càlida, donant una sensació de màgia i vibració. El setembre, amb la seva connexió amb la tardor, és el temps de la fruita madura i de la collita, un període en què la natura ens recompensa amb els fruits del treball i el cicle de la vida continua.
El ball entre el mar i la vinya simbolitza la interacció harmoniosa entre dos elements fonamentals, la terra i l’aigua, que són essencials per a la vida i la producció en aquestes regions. És una celebració de la biodiversitat, la interdependència dels ecosistemes, i l’herència cultural relacionada amb el mar i l’agricultura del vi.
Aquesta obra, amb la seva estructura emergent de talls i plecs de paper, és una exploració profunda de l’inconscient col·lectiu. Com un riu mare, flueix i es ramifica, simbolitzant la complexitat i la interconnexió de les nostres emocions i pensaments compartits. En aquest tsunami oceànic de sentiments, la peça ens convida a trobar el nostre centre, el lloc on naixem i on resideix la nostra base energètica emocional. És un viatge cap al nucli de la nostra essència, on es troben la serenitat i l’equilibri enmig del caos.
mireiacamachoborras 